Identitat personal

 -     Identitat personal     -

Reflexió sobre la identitat personal, qui som i com la formem a partir d'un treball de l'assignatura d'identitat professional.

Des-de que som petites, ens anem formant com a persones i anem creant això al que li donem el nom "identitat", tot i que a la nostre infantesa, per molt que anem descobrint-nos, ho fem sense ser-ne conscients i sense ser conscients del que la nostre identitat comportarà per a nosaltres a nivell social i personal.

La infància, és un gran determinant per a la nostre identitat, ja que moltes pors que tenim a la infància, inconscientment, es reprodueixen en la edat adulta.

El fet de tenir una identitat, pot semblar una cosa molt simple, una cosa que tothom té des-de que neix i que no requereix de cap esforç, però la realitat és que la creació de la identitat, és un procés llarg i sovint una mica complicat.

Quan ens endinsem en l’adolescència, aquest procés es complica més que en qualsevol altre etapa de la nostre vida, perquè al ser una etapa de canvi, de conèixer món, gent, etc, és l'etapa on més dubtes ens sorgeixen i on més ens esforcem per trobar la nostre identitat, sovint caient en l'error de deixar-nos endur per la gent del nostre voltant, intentant adaptar-nos a les altres persones i al que la societat ens diu. Aquestes últimes coses que passen a l'adolescència, sovint dificulten el procés de trobar la identitat de cadascú, ja que potser en comptes de ser com som i intentar trobar-nos, el que fem és tot el contrari i anem en contra del que som i de la nostra persona només per adaptar-nos a l'entorn que ens envolta i per agradar a la gent del nostre voltant sense adonar-nos de que a qui hem d'agradar és a nosaltres mateixes.

Amb el pas del temps, conforme et vas fent forta, vas construin-te a tu mateixa, et vas descobrint, vas agafant seguretat en tu mateixa, acabes prenent més consciència de qui ets i de que el que les altres persones pensin o diguin de tu, no són coses que et defineixin. També, a mesura que passa el temps, vas analitzant els “traumes” o les coses pendents que tens amb tu mateixa, i també amb la “tu” de quan erets petita, i anar solucionant i donant-li forma a aquestes coses també et va permetent crèixer i anant forman-te com a persona.

Jo crec que tothom hauria d’intentar fer aquest procés i que nosaltres com a educadores, hem de ser molt conscients de tot aixó i treballar-ho molt.