Modernitat líquida

 

-   La modernitat líquida    -

 

Després de llegir un fragment del llibre de Zygmunt Bauman anomenat "Els Reptes de l’Educació en la Modernitat Líquida", he vist que parla desde una perspectiva crítica sobre els següents temes: L’acomodació de la societat, la relativitat del temps entesa com la impaciència i l’educació constant.

Partint d'aquestes idees principals que planteja Bauman, trobem que com a educadores socials, sen's plantejen varios reptes; El primer repte que trobem, és conscienciar a la societat de que l’educació és un procés constant i no un producte, conscienciar de la importància d’anar a poc a poc, de valorar cada prenentatge, que l’objectiu no sigui el final, si no tot el camí. Un altre repte que trobem com a educadores socials, és conscienciar a la gent de que sí, el temps és molt valiós, però de res serveix virue la vida a càmera ràpida, si no que també s’ha d’aprendre a valorar els petits detalls i instants de la vida. Aquest repte el relaciono amb un altre repte, que és lluitar contra l’acomodació, ja que está donada per la impaciència; estem acostumades a que amb el pas del temps vagin apareixent nous invents i adaptacions que ens permeten viure a simple vista d’una manera més simple i fàcil, però realment és així?

Després de llegir el fragment, estic en desacord quan es refereix al mercat de treball, diu que abans les persones tenien un treball que els hi durava tota la vida i aixó és sinònim de compromís i comoditat i que ara ja no tenim aixó, jo penso que no té res a veure, penso que els camnvis són bons i trobo positiu el cambiar de feina moltes vegades a la vida, el que no veig positiu és que molts cops les joves ens veiem obligades a cambiar de feina perquè no tenim altre opció a nivell laboral, però aixó és un altre tema, també penso que aixó del "compromís" és molt ambigu, ja que per a mi, permaanèixer a un lloc que no et fa felíç i tancar-te les portes a altres coses només per "compromís" a l'empresa és la cosa més absurda del món, perquè si hem de ser fidels a algún compromís serà amb nosaltres mateixes, amb un compromís que ens hauriem de fer d'intentar ser feliçes i de portar la vida com la vulguem portar. 

També estic en desacord quan parla de l'educació com a producte, ja que el que se suposa que és un aprenentatge mai pot ser un producte perqué el producte mai arribaria, ja que l'aprenentatge és un procés que no te fi i és tant diferent per a cada persona que no pot tenir un resultat estàtic per a tothom. Penso que encasellar l'educació com a producte vol dir fer negoci amb l'educació, prioritzar els diners a l'aprenentatge i aixó no hauria d'existir.